"Quan la frustració no és el final, només és una pausa en el teu camí".
El punt de trencament
Arribo al grup sent mare de tres filles, la més gran gairebé a punt d’entrar a la universitat, la segona amb 11 anys i amb una petitona de dos anys, afegint a això un matrimoni destrossat, l’única cosa que passava pel meu cap era poder recuperar el meu matrimoni, cosa que al pas del temps no va passar. Arribar al grup va ser fàcil, el que se’m va fer més difícil va ser anar comprenent i entenent la situació que jo estava vivint.
El mirall de la veritat
Des de molt petita vaig ser manipuladora, inventava estar malalta per poder tenir l’atenció dels meus pares,no va ser l’excepció durant els 19 anys de matrimoni que vaig viure amb el pare de les meves filles. Sempre els vaig fer xantatge,el vaig manipular amb els dolors de migranya perquè fes el que jo volgués. Tenia molta por de divorciar-me perquè sempre vaig criticar i jutjar les mares solteres o persones divorciades. Només pensar a haver d’afrontar la vida sola em feia terror perquè sempre algú m’havia resolt la vida des de molt petita i adonar-me’n en aquesta nova etapa, sola amb les meves filles, em feia sentir un buit enorme.
La trobada amb el grup
No va ser gens fàcil aquesta etapa de la meva vida, però definitivament el fet d’haver arribat al grup em va donar l’oportunitat d’escoltar altres persones amb els mateixos problemes o més grans que el meu i que, a través de les seves experiències, vaig poder adonar-me que no era l’única persona que em sentia frustrada, que tot es posaria lloc, que si em donava l’oportunitat tot estaria bé.
L'acceptació i el canvi
Amb el pas del temps vaig anar comentant totes les meves pors i les meves frustracions i vaig prendre la decisió de divorciar-me. Aquest pas em va fer adonar-me, i va anar dolorós acceptar-ho, que jo també havia fallat en el matrimoni. No va ser fàcil ser mare soltera, vaig viure moltes experiències amb les meves filles sobretot amb la segona però el grup sempre va estar amb mi en cada situació que vivia amb elles.
El regal del present
Avui potser no tinc una relació perfecta amb les meves filles però amb el grup he après que he de deixar anar, que cadascuna de les meves filles té la seva pròpia vida el seu propi pensar i que només em toca respectar-les.No va ser fàcil deixar-les anar perquè sempre vaig ser controladora però avui em sento tranquil·la sabent que vaig fer la meva part com a mare i que elles avui dia, amb mi o sense mi, estan bé.
Recuerda, los grupos Emocionales Anónimos ofrecen un entorno seguro y comprensivo donde puedes compartir tus pensamientos y emociones sin temor a ser juzgado. Al escuchar las experiencias de otros miembros que han superado desafíos similares, puedes obtener esperanza y perspectiva.
Además, el apoyo emocional y el sentido de pertenencia pueden ayudarte a sentirte menos sola y más motivada para buscar tu recuperación.
La trobada que ho va canviar tot: Emocionals Anònims
Eliana encontró verdadera transformación cuando llegó a Emocionales Anónimos, una comunidad donde pudo compartir su dolor sin vergüenza y escuchar historias similares a la suya.
“Encontré personas que escuchan y entienden mi historia. Ahí descubrí que mis miedos se disuelven cuando los enfrento acompañada.”
La práctica espiritual y emocional del programa la ayudó a revisar su historia de una forma nueva, menos cruel, más compasiva.
“Acepté mi pasado, perdoné a mi familia y me perdoné a mí misma.”
Aprendió a poner límites con amabilidad.
A soltar el miedo a la reacción de los demás.
A elegir su bienestar.
Y, sobre todo, a descansar.
Hoy, una vida más amplia
Eliana sigue caminando montañas. Sigue buscando amaneceres. Sigue aprendiendo. “La soledad la sané sirviendo a otros. Ya no le temo a mi hermano. Él es como es, pero yo elijo no seguir cargando ese dolor.”
“Hoy vivo en paz. Valoro mi estabilidad emocional y disfruto de la libertad que da el perdón.”
Su mensaje para quienes aún están atrapados por el miedo es simple y poderoso: “El miedo se vence enfrentándolo, paso a paso, con fe, amor y paciencia.”