La història de Victòria: Un dia a la vegada, de l'adicció a la recuperació
“Vivir con Fobias y Fobia Social: Del Miedo Constante a la Esperanza”.
Els primers símptomes
Des de petita sentia una necessitat intensa de consumir aliments dolços, farines i fregits. Quan no en tenia, experimentava ansietat, angoixa i fins i tot tremolors. Plorava sense entendre què m’estava passant. A casa em renyaven per menjar així, cosa que em portava a amagar-me per fer-ho. Tot i saber que em feia mal, no podia parar. Al mateix temps, vaig créixer rebutjant-me a mi mateixa, sentint-me insuficient per la meva aparença i desconnectada del meu benestar.
Substituint una addicció per una altra
Als 13 anys vaig anar a un psiquiatre i vaig començar a prendre fàrmacs. Amb el temps, vaig desenvolupar una necessitat cada vegada més gran de consumir-ne, augmentant les dosis sense supervisió. Més endavant, vaig incorporar l’alcohol. No m’agradava el gust, però sí l’efecte: m’ajudava a oblidar el que sentia. Tot i saber que estava malament, va arribar un moment en què ja no m’importava viure. Vaig arribar a pensar que morir seria un alleujament.
Tocant fons
L’abús de fàrmacs, l’alcohol i els mals hàbits alimentaris van afectar profundament la meva salut física i emocional. Vaig augmentar de pes i el rebuig cap a mi mateixa va créixer. Vivia frustrada, enfadada, sense propòsit i fent mal a les meves relacions. Amb el temps, l’alcohol es va convertir en part de la meva rutina diària, acompanyat d’analgèsics per suportar la ressaca. Sense adonar-me’n, la meva vida girava completament al voltant del consum.
El moment de trencament
Als 29 anys vaig decidir deixar l’alcohol, però el que va venir després va ser molt difícil. Vaig experimentar una ansietat intensa, desesperació, insomni, enuig constant i una profunda sensació de buit. Res no tenia sentit. Vaig arribar al grup sentint-me perduda, convençuda que no tenia solució.
Un nou començament
Escoltar les experiències dels altres va ser clau per a mi. A poc a poc, vaig començar a comprendre la meva història amb l’addicció, incloent la dependència dels fàrmacs i els hàbits que continuaven presents sense que jo en fos conscient. En cada sessió trobava pau i alleujament. Avui entenc que el que va començar amb el menjar va evolucionar cap a addiccions més greus. Gràcies al programa, estic aprenent a gestionar les meves emocions sense recórrer a substàncies o conductes nocives. Avui sé que hi ha esperança i que és possible viure un dia a la vegada.
El encuentro que marcó la diferencia: Emocionales Anónimos
Eliana encontró verdadera transformación cuando llegó a Emocionales Anónimos, una comunidad donde pudo compartir su dolor sin vergüenza y escuchar historias similares a la suya.
“Encontré personas que escuchan y entienden mi historia. Ahí descubrí que mis miedos se disuelven cuando los enfrento acompañada.”
La práctica espiritual y emocional del programa la ayudó a revisar su historia de una forma nueva, menos cruel, más compasiva.
“Acepté mi pasado, perdoné a mi familia y me perdoné a mí misma.”
Aprendió a poner límites con amabilidad.
A soltar el miedo a la reacción de los demás.
A elegir su bienestar.
Y, sobre todo, a descansar.
Recuerda, los grupos Emocionales Anónimos ofrecen un entorno seguro y comprensivo donde puedes compartir tus pensamientos y emociones sin temor a ser juzgado. Al escuchar las experiencias de otros miembros que han superado desafíos similares, puedes obtener esperanza y perspectiva.
Además, el apoyo emocional y el sentido de pertenencia pueden ayudarte a sentirte menos sola y más motivada para buscar tu recuperación.